Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz  1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el  Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari 1893 El 1905 fou…

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

Fill del notari de Morella Gaspar Punter Es doctorà en lleis a Lleida Canonge de Tortosa 1569, vicari general de la diòcesi 1574 i bisbe de Tortosa 1590-1600 El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort El 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat per a afavorir els pagesos Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual 1592, un Procesional 1591 i un tractat…

Era tresorer de la catedral de Tortosa quan fou elegit bisbe pel capítol Impulsà la fàbrica de l’església arxiprestal i féu construir una capella a càrrec seu Convocà dos sínodes, el 1311 i el 1314 Rebé sepultura a la capella de Santa Càndia a la seu

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en…

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques…

L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…

A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…