Resultats de la cerca

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar versos i…

Amic dels papes Alexandre II, Gregori VII i Urbà II, fou legat pontifici al Llenguadoc, Catalunya i Aragó Els comtes catalans li cediren els monestirs de Sant Martí de Les, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Rodes i Sant Llorenç del Munt Juntament amb els abats de Ripoll i de Sant Cugat havia intervingut el 1079 en les paus entre els dos germans comtes de Barcelona Però, un cop assassinat Ramon Berenguer II, l’amistat del fratricida li valgué greus retrets, especialment de l’arquebisbe de Narbona i del bisbe de Barcelona A Aragó pretenia drets sobre la seu de Jaca hi renuncià, però, i obtingué…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…