Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francesc de Sales
Literatura francesa
Cristianisme
Místic i prosista francès.
De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot en…
Ascensi Sales
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials
Lluís Sales
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà en l’orde de predicadors 1761 i fou missioner a Califòrnia 1770-90 Fou prior del convent de Sogorb 1806 Publicà Noticias de la Provincia California 1794 i Notas críticas de la vida del PJunípero Serra, mallorquín 1784
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Jeanne-Françoise Frémyot de Chantal
Cristianisme
Religiosa francesa.
Es casà amb el baró de Chantal 1592 En enviduar 1600, es posà sota la direcció de sant Francesc de Sales, amb el qual fundà l' orde de la Visitació 1610, i en fou superiora, a París, del 1618 al 1622 Fou canonitzada el 1767 Festa 12 de desembre
José Gafo
Cristianisme
Dominicà.
Intentà la transformació del moviment de Cercles Obrers Catòlics en un sindicalisme aconfessional, independent respecte a la patronal i d’exclusiva reivindicació professional Aconseguí la creació d’una Confederación de Sindicatos Católicos Libres 1916-21, que finalment s’uní als Sindicats Lliures de Ramon Sales A Madrid, amb el PGerard, edità La Voz del Trabajo i El Sindicalista Libre
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
Jaume de Cortada i de Bru
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou canonge de Barcelona, bisbe de Zamora i arquebisbe de Tarragona 1753-62 Inicià la construcció de la capella de Santa Tecla a la seu tarragonina, obra sumptuosa de marbres i de jaspi, d’estil vitruvià, feta per l’arquitecte Josep Prat i l’escultor Carles Sales, inaugurada el 1775, i en la qual fou enterrat És autor de diverses pastorals Era germà de Josep de Cortada
Francesc de Togores i d’Olesa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino