Resultats de la cerca

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a…

Fou membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Collegi Episcopal de Barcelona 1779

Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat

Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia

Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer

Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…

Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada…

Es dedica a l’educació dels nens i a l’apostolat social de les dones Antoni MClaret, que els protegí, obtingué el 1867 una cèdula reial d’aprovació de la congregació L’aprovació definitiva, però, fou el 1929 La regla es basa en l’esperit de sant Felip Neri El 1958 hom afegí al nom de felipa el de missionera de l’ensenyament La casa generalícia és a Barcelona

Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…