Resultats de la cerca

Sacerdot 1858, doctor en cànons, en dret i en teologia Fou catedràtic al seminari de Tortosa, canonge doctoral des del 1875, expedicioner de precs a Roma, director de l’arxiu capitular i, des del 1894, cronista de la ciutat Fou membre en diverses acadèmies i corporacions de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1892 de la de belles arts de París, 1898 de la societat historicoarqueològica de Lió, 1902 etc Entre les seves obres més importants figuren els Anales de Tortosa 1886-95, Práctica parroquial 1891 i Derecho canónico según el orden de las decretales de Gregorio IX 1899

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V 1440 i fou…

Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’orde es dedica…

Fou comanador de la batllia d’Amposta 1333, de la de Villel 1335, de Montsó 1337, d’Horta 1349, procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes vers el 1351, comanador de Tortosa i de Granyena 1359-66, fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més, la comanda d’Ulldecona El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort En la guerra entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló fou diputat de…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…