Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
absolució
Cristianisme
Dret processal
Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
La forma indicativa jo d’absolc és utilitzada per l’Església catòlica les esglésies orientals usen la forma deprecativa que Déu t'absolgui i l’Església anglicana, en la qual no té caràcter sacramental, utilitza, a més a més, la declarativa , per la qual hom anuncia al penitent que el perdó li ha estat concedit
absolució general
Cristianisme
Absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat; té valor de sacramental.
Hom la dóna en forma deprecativa i, sovint, precedeix la concessió d’una indulgència plenària
indulgència
Cristianisme
Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats.
Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes La concessió de les…
Pere de Castellnou
Cristianisme
Bisbe de Girona (1254-79).
Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans
confessor
confessor celebrant el sagrament de la penitència, segons una xilografia valenciana del 1512
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució.
confessar
Cristianisme
Reconèixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució.
Adrià VI
Cristianisme
Nom que adoptà Adriaan Floriszoon, conegut també per Adrià d’Utrecht, en esdevenir papa (1522-23).
Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions inquisitorials contra els…
satisfacció
Cristianisme
Conjunt de pregàries i obres de pietat que el confessor imposa al penitent com a condició de l’absolució, i que hom anomena generalment penitència
.
auxilis espirituals
Cristianisme
Sagraments i sagramentals administrats al cristià en perill de mort: la unció dels malalts, el viàtic, l’absolució sub conditione, la indulgència in articulo mortis, l’ajuda «a ben morir», etc.
Francesc

Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…