Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Juníper Serra

Retrat anònim, fet a Mèxic, de Juníper Serra
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut Miquel Josep Serra i Ferrer, franciscà, fundador de les missions franciscanes de l’alta Califòrnia.
Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Andreas Capellanus
Història
Cristianisme
Capellà de la comtessa Maria de Xampanya.
Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari
Romiatge del Venturós Pelegrí
Literatura catalana
Cristianisme
Poema en codolada del principi del segle XVI, o potser del final del XV.
Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62
,
Bernat de Boïl

Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…
Bernat Fajadell
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de…
,
Magí Cases
Literatura catalana
Retòrica
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota 1673, en vers i…
,
Miquel Joan de Taverner i de Rubí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de…
regla monàstica
Cristianisme
Dret canònic
Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…