Resultats de la cerca

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria, Mare de la…

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17

Formulada per Guitmund d’Anvers s XI, ha trobat seguidors entre diferents corrents protestants, oposats a la doctrina catòlica de la transsubstanciació

Filipista Es doctorà en teologia a València el 1673 El 1681 fou fet paborde de la seu amb càtedra de Sagrada Escriptura a la universitat 1681 Tancada la universitat per causa de la guerra, n'aconseguí la reobertura i Felip V li'n confià el govern Fou elegit bisbe d’Ourense 1708-18 i de Còrdova 1718-31 Publicà els seus cursos universitaris, Theologia de novissimis 1707, reeditat a Anvers i a Lió, Tractatus Evangelici tres volums, 1723-27, i deixà diversos tractats inèdits Fou de tendència eclèctica i antiaristotèlica

Participà en el concili de Trento com a teòleg i professà llengües orientals al monestir d’El Escorial Felip II li confià l’edició de la Bíblia poliglota d’Anvers o Regia 1569-73, reedició, amb nous texts i estudis, de la Complutense Això li valgué d’ésser processat per la Inquisició, i absolt gràcies a la defensa de Juan de Mariana Escriví obres d’exegesi bíblica, com la Paráfrasis del Cantar de los Cantares , i tractats de filosofia i teologia Historia Naturae , 1601, etc Notable llatinista, és autor de Rethoricarum libri III , poema didàctic, Hymni et saecula 1593 i d’una…

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou…

Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut, defensava la…

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús 1545, després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec Com a primer rector del collegi-universitat de Messina 1548-52, hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya…

Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la…

Bé que suspectes d’heretgia, foren tolerats Practicaven obres de misericòrdia i encoratjaven els fidels amb pregàries