Resultats de la cerca

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a…

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona 1652, se n'…

Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna…

Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat de la Comissió…

Estudià filosofia i teologia a Alcalá de Henares 1503-10, i dret a Tolosa de Llenguadoc Fou professor en aquesta ciutat i també a Càors, a Salamanca 1524-38 i a Coïmbra 1538-55 Com a jurista fou deixeble de Vitoria i de Covarrubias Ja jubilat, visqué a Madrid i a Salamanca i fou assessor de Felip II de Castella El 1552 escriví en portuguès el famós Manual de Confessores , que després 1556 traduí al castellà, i hi afegí cinc apèndixs entre els quals destaquen el Comentario resolutorio de usuras i, sobretot, el Comentario resolutorio de cambios , que tingué 26 reedicions abans del…

Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una…

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A…