Resultats de la cerca

El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada

Enfront de la posició radical taborita, representaren l’ala moderada, integrada bàsicament per la burgesia de Praga

En l’Antic Testament, qāhāl ‘assemblea’ significava la reunió del poble jueu convocada per una ordre divina, i més tard el mateix poble d’Israel, com a comunitat de culte i de salvació congregada davant Javhè En el cristianisme, l’assemblea litúrgica, que és bàsicament la reunió cultual dels cristians d’una comunitat local, és una concreció i en certa manera una actualització de l’església total

El papa Innocenci III n'aprovà les regles el 1212 pobresa absoluta, fins a la mendicitat, castedat, predicació contra els heretges, l’ofici canònic i submissió a la jerarquia eclesiàstica Vestien amb túniques blanques o grises S'establiren bàsicament a la diòcesi d’Elna i a Occitània Malgrat l’aprovació pontifícia i les seves obres de caritat i assistència pública, foren sempre considerats sospitosos per les autoritats eclesiàstiques catalanes i occitanes Se separaren del control de l’Església i es dissolgueren lentament a partir dels volts del 1250, un cop mort el seu fundador

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals…

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig…

Escolà de Montserrat 1943-48, 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957 Ordenat de sacerdot 1960, estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma 1961-64, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys 1968-77 El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat…

Consta de sacerdots i de germans El 1882 fundaren un seminari major a Barcelona, que perdurà deu anys el 1890 hi fundaren un seminari menor, que el 1908 fou traslladat a Malgrat

Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…