Resultats de la cerca

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix…

Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de confiança…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…