Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
calze

Calze barroc de Santa Maria del Pi (vers el 1700)
© Basílica de Santa Maria del Pi
Cristianisme
Copa, tradicionalment de metall preciós i artísticament treballat, usada per a contenir-hi el vi en la celebració eucarística.
Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria des del segle IX fou obligatori el metall Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant calix ordinarius , hi havia el calze per als fidels calix ministerialis A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements peu, nus i copa Modernament la forma ha estat sovint simplificada
Francesc Cabezas
Arquitectura
Cristianisme
Arquitecte barroc i religiós franciscà.
Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira 1729, amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca 1753 La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de Sant Francisco el Grande, a Madrid 1761 Com a escultor féu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi 1748-53, amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut
Abraham a Sancta Clara
Cristianisme
Pseudònim de Johann Ulrich Megerle, predicador augustinià alemany.
Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc
Narcís Julià
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Preceptista i poeta.
Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari…
,
sagristia
Arquitectura
Art
Cristianisme
A les esglésies, local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'…
Giovanni Botero
Economia
Història
Cristianisme
Economista, polític i sacerdot italià.
Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…
Angelus Silesius
Literatura
Cristianisme
Poeta místic alemany, graduat en medicina.
De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657…
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la sagristia i féu…
Melcior de Bru i Descatllar
Teatre
Literatura catalana
Cristianisme
Dramaturg.
Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia Fructuosa de l…
,
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…