Resultats de la cerca

A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona

Home d’acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences 1960 Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels 1962-69 Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona Fou fundador de l’Escola d’EGB “Pere Galés”, de Barcelona 1968 i del moviment evangelitzador Àgape 1970 És autor dels llibres  Jacob contra l’àngel Periple d’un protestant català  2016 i  La Biblia amb veu de dona 2023

Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús, de la…

Assistí a un concili de Narbona el 1128 Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges 1134 És remarcable l’acord que feu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gaufred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera Ribagorçana, i…

Víctima de l’enveja dels jueus hellenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí El llibre dels Actes dels Apòstols posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent La seva festa se celebra el 26 de desembre, dia festiu als Països Catalans, com a d’altres llocs d’Europa, com a segon dia de Nadal A més, la descoberta de les despulles del sant es commemora el 3 d’agost, amb la festa de la Invenció del cos de sant Esteve És patró de moltes poblacions catalanes, així com de la confraria dels freners de Barcelona esteve En…

L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara…

S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre inspectories la…