Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
kirieleison
Cristianisme
Nom donat als cants dels enterraments i dels oficis de morts.
Aldhelm
Literatura
Cristianisme
Escriptor anglosaxó, abat de Malmesbury i després bisbe de Sherborne, un dels introductors al seu país de l’ús del llatí ( Carmina ecclesiastica, De virginitate
, etc), de vocabulari artificiós, i molt celebrat a l’època.
Hom li atribueix, també, cants en la llengua popular, avui perduts
primicer
Cristianisme
El qui presidia el cor en els monestirs o col·legiates.
Del segle X al XIII era anomenat també precentor, per tal com entonava els cants
ordo
Cristianisme
Directori per a ús dels ministres del culte on és exposat l’ordre de les principals cerimònies litúrgiques i la manera de practicar-les.
Els ordines més antics només contenen rúbriques i els incipit de les oracions sacerdotals, de les lectures i dels cants Els rituals i pontificals són colleccions d' ordines als quals hom ha intercalat el text íntegre de totes aquestes peces
Juan de Castellanos
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Autor d' Elegías de varones ilustres de las Indias , poema de més de 150 000 versos dividits en 55 cants i influïts per la mètrica d’Alonso de Ercilla En fou publicada la primera part el 1589, i les tres parts restants, al s XIX
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…
Sisigmund Bouska
Literatura
Cristianisme
Literat i benedictí txec, batejat amb el nom de Lluís.
Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull
Joan Baptista Blazy
Cristianisme
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover
,