Resultats de la cerca

Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Vida i obra Es formà al seminari de Vic, on s’ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura 1903 Destinat de vicari a Navarcles 1905, inicià les tasques d’investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de santuaris marians Fucimanya 1911, Cabrera 1915, Puig-l’agulla 1916, el Sòl del Pont, de Roda de Ter 1928, Rocaprevera 1930, el Coll, de Barcelona 1931,…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…