Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
degà
Cristianisme
Dignitat del capítol catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència.
En l’anglicanisme, aquest càrrec té sovint una independència de l’autoritat episcopal Pot correspondre també a un bisbe el bisbe de Londres, per exemple, és degà de la província de Canterbury
sacra
Cristianisme
Cadascuna de les tres taules o quadres que contenien les parts invariables de la missa i que, per ajudar a llur recitació oportuna, hom col·locava als dos extrems i al mig de la mesa de l’altar.
Sovint els marcs constituïen veritables peces d’orfebreria La reforma del missal 1970 en comportà la desaparició
ordinari de l’ofici
Cristianisme
La part invariable de l’ofici diví.
Comporta també alguns elements que només varien en cadascun dels períodes de l’any litúrgic i constitueixen l' ordinari del temps
premi
Filosofia
Cristianisme
Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós, que hom troba en totes les concepcions eticoreligioses que proposen una solució escatològica als problemes de la vida i reclamen un judici final.
El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
Rodrigo Ronquillo
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526
Dijous Sant
Cristianisme
Dijous de la Setmana Santa dedicat a la commemoració de la Santa Cena i de la institució de l’eucaristia.
Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència
primat
Cristianisme
Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
Noció pròpia de l’església llatina, que preveu sols el títol amb prerrogatives d’honor i precedència circular pel territori de la primacia amb creu alçada i presidir dintre ell les assemblees, és diferent del patriarcat oriental, que suposa vertadera jurisdicció A l’església llatina el títol neix per concessió papal, i es fonamenta en raons d’ordre històric, demogràfic, o, sobretot, polític La noció de primacia als regnes hispànics no es troba ben definida fins el 1088, que el papa Urbà II la concedí a l’arquebisbe de la ciutat de Toledo, conquerida el 1085 El papa la concedí, a instàncies…
consubstanciació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.
Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació