Resultats de la cerca

L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe

Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí

És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863

Germà d’Andreu d’Albalat Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca El 1240 celebrà un concili a València

Es formà a Bolonya, on ocupà el rectorat del collegi hispànic de Sant Climent Home de confiança de Felip II, que acompanyà a Anglaterra el 1554, fou diverses vegades visitador reial de Sicília, la qual cosa li costà un judici inquisitorial El 1561 fou nomenat bisbe de Mallorca, on volgué implantar la reforma tridentina de manera enèrgica Presentat el 1572 per a la seu d’Osca

Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record

Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Conegut també amb el nom simple de Marc Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988 Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino 987/988 Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament

Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa…