Resultats de la cerca

S'originà quan hom volgué explicar racionalment l’encarnació i passió de Crist des del dualisme espiritualista de la gnosi No arribà a constituir cap secta determinada, però es presentà en el decurs dels segles sota diverses formes valentinians i marcionites s II i III, monofisites s VI i càtars s XI Fou condemnat pel concili de Calcedònia 451

Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf

Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900 El 1906 fou beatificat la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre

Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya

Estudià magisteri i filosofia al seminari de Vic 1954-60 i teologia al Seminario Nacional de Misiones Extranjeras 1960-65 de Burgos, on residí fins el 1970 Ordenat de sacerdot l’any 1965, l’any 1970 anà al Brasil, on s’establí com a sacerdot a la parròquia de Sant Joan Batista de Vila Ipojuca São Paulo L’any 1990 fundà l’Associació Cultural Catalonia, amb seu a aquesta ciutat, amb la finalitat de constituir un centre de trobada per als emigrants catalans al Brasil i per a la difusió del coneixement de Catalunya en aquest país L’any 2010 fou guardonat per l' Institut de Projecció…

En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i…

La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment…

Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…