Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ordo
Cristianisme
Directori per a ús dels ministres del culte on és exposat l’ordre de les principals cerimònies litúrgiques i la manera de practicar-les.
Els ordines més antics només contenen rúbriques i els incipit de les oracions sacerdotals, de les lectures i dels cants Els rituals i pontificals són colleccions d' ordines als quals hom ha intercalat el text íntegre de totes aquestes peces
inscripció damasiana
Cristianisme
Nom donat als epígrafs dactílics llatins redactats en honor dels sants màrtirs gravats per Furi Dionís Filòcal, en gran part restituïts per les investigacions fetes a les catacumbes romanes i en una petita part transmesos pels còdexs.
Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes
Fulbert de Chartres
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen
Sulpici Pontic
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona i arxiver Doctor en filosofia, teologia i dret És autor d’un Diccionario alfabético sobre todo lo perteneciente a la iglesia de Gerona , en tres volums, i d’un Episcopologio , que va des de la reconquesta al 1729, obres molt útils que contenen extractes dels principals documents de l’arxiu de la catedral Escriví també una vida del bisbe i oncle seu Miquel Pontic El seu germà Ignasi Pontic , monjo de Montalegre, escriví obres històriques i pietoses
Pseudoclementines
Cristianisme
Terme convencional per a designar alguns dels molts escrits apòcrifs que circulaven en la primitiva Església amb el nom de Climent de Roma, concretament les Homilies, els Reconeixements i els dos Epítoms, escrits que hom sol datar del segle III.
Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva
Gaietà de Mallorca
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Antoni Deià i Tortella, teòleg i historiador.
Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen 1746 i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, i deixà manuscrites, entre altres obres, un apèndix i notes a la Historia de Mallorca de Joan Binimelis, Misceláneas históricas que contenen un episcopologi de Mallorca i una història de Felanitx, una història de Lluc i Antiglorias de Mallorca , violent atac a l’obra de Bonaventura Serra Glorias de Mallorca És autor també d’una versió castellana, inèdita, del Desconhort, de Ramon Llull
canadella

Canadelles
Cristianisme
Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l’aigua per a dir missa.
oracional
Pàgina de l' oracional visigòtic de Tarragona (700), avui conservat a Verona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté les oracions utilitzades en la celebració de l’ofici diví.
En el ritu hispànic existeixen oracionals festius, que contenen tots els texts necessaris per a les celebracions del propi de l’any litúrgic i del santoral, i oracionals salmogràfics, formats només amb les collectes de l’ofici ferial L’oracional festiu hispànic més antic conservat és el manuscrit de Verona, de contingut toledà, però copiat per a ús de la seu de Tarragona vers el 700, i probablement endut a Itàlia per l’arquebisbe Pròsper i la seva clerecia en fugir de la invasió sarraïna L’oracional català de ritu romanofranc més antic és el manuscrit de Vic, de mitjan s XII
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Arminius
Cristianisme
Nom amb què és conegut el teòleg protestant holandès Jakob Hermann.
Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren…