Resultats de la cerca

Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que deixà…

Deixà l’ofici de pastor de Teqoa, al SE de Betlem, per profetitzar al regne d’Israel en temps de Jeroboam II El seu ministeri es desenrotllà al santuari de Bet-El Reprengué durament la immoralitat, el sincretisme religiós i el formalisme del culte És autor del llibre d’Amós , la redacció definitiva del qual fou feta després de l’exili Conté oracles amenaçadors contra els pobles que oprimeixen Israel i contra els poderosos d’Israel pel fet d’haver creat una situació d’injustícia social Denuncia la inutilitat del culte mentre romangui la injustícia El llibre acaba amb un himne i amb una promesa…

Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme com a…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el seu Liber de…

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb…

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de Villanueva de l’…