Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Llucià Casadevall i Duran
Cristianisme
Bisbe de Vic (1848-52).
Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret
ermità agustí recol·lecte
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma de la congregació dels ermitans de sant Agustí, a la província de Castella, presidida aleshores per fra Luis de León (1537-91).
El primer convent fou a Talavera de la Reina i l’orde dedicà atenció especial a les missions de l’extrem orient, a petició de Felip III d’Espanya, a partir del 1605 La desamortització del 1835 provocà quasi la seva desaparició a Espanya, quan la independència sud-americana havia ja posat en perill la província de Colòmbia Restaurats després, el 1912, Pius X els concedí l’estatut d’orde totalment independent dels ermitans de sant Agustí Els primers convents femenins d’aquesta branca reformada foren fundats a Madrid 1589 per Alfonso Orozco, i a Eibar 1603 per Agustín Antolínez Als…
Miquel Muntadas i Romaní
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el…
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja…
teatí
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars fundat per sant Gaietà de Thiene.
Fou creat el 1524 a la basílica de Sant Pere del Vaticà, amb la participació de Giovanni Pietro Carafa, el futur Pau IV, i altres importants personatges, per a la santificació i cultura dels seus membres i esplendor del culte Les seves primeres cases fora d’Itàlia foren les de Madrid 1629 i de Saragossa 1631, fundades per Placido Frangipane Mirto, predicador de Felip IV de Castella, que fundà també el convent de Barcelona 1632 La casa de Nostra Senyora de l’Esperança i Sant Macià de Barcelona s’afermà durant el s XVII i s’establí a la plaça de Santa Anna 1654, on mantingué l’església fins a…
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona catalanoaragonesa La…
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…