Resultats de la cerca

Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó

El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques

Descendent de Simó de Montfort, entrà a l’orde de la Mercè a Barcelona, igual que el seu cosí germà Jordi de Lloria Ambdós eren parents de l’almirall Roger de Lloria Jordi fou cavaller mercedari, i Ramon, sacerdot Aquest anà dues vegades a l’Àfrica, on redimí molts captius El papa Benet XII, tolosà, el nomenà cardenal prevere del títol de Sant Esteve al Celi el dia 18 de desembre de 1338 Però, en arribar la notícia a Barcelona, Ramon acabava de morir-hi

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…

Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’…

Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum…