Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set que planta l’…
Miquel Servet

Miquel Servet
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’humanista, metge i teòleg reformat aragonès Miguel Serveto Conesa.
Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…
catolicisme
Cristianisme
Forma del cristianisme amb què es defineix l’Església catòlica romana.
És la religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del collegi episcopal, successor del collegi apostòlic Aquest és l’aspecte preeminent que distingeix, des del punt de vista institucional, el catolicisme romà de les altres esglésies cristianes És, també, el sistema doctrinal propi de l’Església catòlica, fonamentat en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri És, encara, un pensament i una visió de les realitats humanes d’acord amb aquesta mateixa doctrina Catolicisme no és un concepte plenament idèntic al d’Església catòlica, puix que aquesta és una…
antropologia
Cristianisme
Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació: inclou el tractat teològic sobre la creació de l’home, la seva caiguda i la seva redempció.
Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació de les…
Rudolf Bultmann
Cristianisme
Teòleg i escripturista luterà alemany.
Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
relíquia
Lipsanoteca de fusta (s XIII) de l’església de Santa Pelaia (Coll Boix) usada per a guardar relíquies
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera.
Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…
Pere Joan Comes
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Historiografia catalana
Canonge, arxiver i cronista.
Vida i obra És conegut principalment pel Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de…
, ,
tomisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina de sant Tomàs d'Aquino i dels seus seguidors i intèrprets i corrent filosòfic integrat per aquests.
Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…