Resultats de la cerca

Fou director del Museu Diocesà de Tarragona 1902-36 Collaborà en La Illustració Catalana i Catalunya És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona 1903 i El cartoral major de Poblet 1931, i editor de la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori 1931

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

Fill d’Etelwulf I i d’Osburga El 853 fou adoptat pel papa Lleó IV, el qual s’encarregà de la seva educació Pujà al tron el 871 a la mort del seu germà Etelred I Durant molt de temps hagué de lluitar contra els danesos, que envaïren el territori, fins que el 893 els vencé definitivament A Alfred fou deguda la reorganització d’Anglaterra reformà l’administració i l’exèrcit, redactà un codi de lleis, fundà una escola palatina i fomentà la cultura tot fent traduir al saxó les obres llatines més importants la Historia ecclesiastica gentis anglorum , de Beda, els Soliloquia de sant Agustí, el…

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…

De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres…

Anomenat Manuale o Liber Manualis , es formà al principi del s XVI La publicació del Liber sacerdotalis de Castellani 1523 fou la base del Rituale romanum , promulgat el 1614 per Pau V El concili II del Vaticà promogué una profunda revisió, que donà com a fruit l’edició de rituals totalment nous A Catalunya, des de mitjan s XV, alguns exemplars porten en llengua catalana els diàlegs entre el prevere i els fidels, les admonicions presbiterals i les pregàries dominicals dels fidels El ritual català més antic conservat és escrit l’any 1218 per a ús del monestir de Sant Cugat del Vallès El primer…

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…

D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme  El 1988 tornà a…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou…

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…