Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hug Candi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079
maronita
Cristianisme
Membre d’una comunitat cristiana establerta al Líban, on constitueix el grup religiós més important.
El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions
Pascasi Radbert
Cristianisme
Teòleg franc.
Abat del monestir benedictí de Corbie, renuncià el càrrec i es retirà a Saint-Riquier per poder dedicar-se als estudis teològics És un dels teòlegs més notables del segle IX Escriví Expositio in Lamentationes Ieremiae i una altra in Matthaeum, entre diverses obres exegètiques, De corpore et sanguine Domini discutit ja pels seus contemporanis, De partu Virginis i De natiuitate Mariae , i una altra obreta mariològica Ad Paulam et Eustochium , sobre l’assumpció de Maria, que esdevingué molt famosa posada sota el nom de Jeroni És venerat com a sant en el calendari benedictí La seva…
Bernat de Trilla
Cristianisme
Teòleg tomista.
És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de…
Ivo Salzinger
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista alemany.
Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia…
mariologia
Cristianisme
Conjunt d’estudis dedicats a Maria
.
Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del s V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en la…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses s V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…