Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
immanentisme
Cristianisme
Tendència, que hom pot tipificar en el Modernisme, a considerar Déu com a immanent de l’home, negant, doncs, el sobrenatural.
preadamisme
Cristianisme
Doctrina segons la qual l’home existia abans d’Adam, el qual no ha d’ésser, doncs, considerat ja com a primer home.
anglocatòlic | anglocatòlica
Cristianisme
Anglicà que posa l’accent en els aspectes dogmàtics i sagramentals del credo cristià i en la continuïtat de l’Església d’Anglaterra amb la doctrina d’abans de la Reforma i especialment amb la dels Pares de l’Església.
Els anglocatòlics creuen, doncs, que subsisteix la unitat de fe i sagraments per damunt de les divisions històriques entre les diverses esglésies cristianes anglicanisme
patripassià | patripassiana
Cristianisme
Qualificatiu donat als seguidors del modalisme per Tertul·lià i per altres apologistes d’ençà del segle III.
D’alguna manera negaven la Trinitat, per tal com Crist i el Pare serien una sola persona i, doncs, la passió i la mort de Crist s’hauria de dir igualment del Pare
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
Robert Alexander Kennedy Runcie
Robert Alexander Kennedy Runcie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme
ubiqüisme
Cristianisme
Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.
Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559
semipelagianisme
Cristianisme
Nom donat modernament a un conjunt de doctrines teològiques dels segles V i VI, defensades per Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàl·lia, que intentaren de mitigar la doctrina de la gràcia de sant Agustí.
El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on…
processió
Cristianisme
En la doctrina trinitària (la Trinitat), acció per la qual l’Esperit Sant procedeix del Pare i, doncs, atribut que distingeix l’Esperit Sant de les altres dues Persones (el Pare i el Fill).
Basat en l’evangeli de Joan, l’atribut forma part del símbol nicenoconstantinopolità i fou desenvolupat pels pares capadocians A l’Occident hom afegí que l’Esperit Sant procedeix igualment del Fill filioque
definició de fe
Cristianisme
Proposició explícita d’una veritat que l’Església, per mitjà del magisteri extraordinari, presenta com a objecte de fe divina i catòlica (eclesiàstica) i que gaudeix, doncs, de les prerrogatives d’infal·libilitat i obligatorietat.
Cal distingir les definicions de fe de les veritats de fe catòlica, que són declaracions del magisteri ordinari, acreditades per l’Església amb tota la seva autoritat, bé que no infalliblement