Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
immanentisme
Cristianisme
Tendència, que hom pot tipificar en el Modernisme, a considerar Déu com a immanent de l’home, negant, doncs, el sobrenatural.
preadamisme
Cristianisme
Doctrina segons la qual l’home existia abans d’Adam, el qual no ha d’ésser, doncs, considerat ja com a primer home.
anglocatòlic | anglocatòlica
Cristianisme
Anglicà que posa l’accent en els aspectes dogmàtics i sagramentals del credo cristià i en la continuïtat de l’Església d’Anglaterra amb la doctrina d’abans de la Reforma i especialment amb la dels Pares de l’Església.
Els anglocatòlics creuen, doncs, que subsisteix la unitat de fe i sagraments per damunt de les divisions històriques entre les diverses esglésies cristianes anglicanisme
patripassià | patripassiana
Cristianisme
Qualificatiu donat als seguidors del modalisme per Tertul·lià i per altres apologistes d’ençà del segle III.
D’alguna manera negaven la Trinitat, per tal com Crist i el Pare serien una sola persona i, doncs, la passió i la mort de Crist s’hauria de dir igualment del Pare
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
Robert Alexander Kennedy Runcie
Robert Alexander Kennedy Runcie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Estudià a Oxford i a Cambridge Ordenat de prevere el 1951, exercí diversos ministeris pastorals i directius a Cambridge Bisbe de Saint Albans 1970 Del 1980 al 1991, fou arquebisbe de Canterbury i, doncs, primat de l’Església anglicana, com a successor de FD Coggan Interessat en els contactes ecumènics, ja des dels seus anys de ministeri sacerdotal formà part d’una comissió anglicanoortodoxa, protagonitzà els contactes i acords entre catòlics i anglicans anglicanisme
semipelagianisme
Cristianisme
Nom donat modernament a un conjunt de doctrines teològiques dels segles V i VI, defensades per Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàl·lia, que intentaren de mitigar la doctrina de la gràcia de sant Agustí.
El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on…
ubiqüisme
Cristianisme
Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.
Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels…
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i creadora i de la…