Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
predestinat | predestinada
Religió
Cristianisme
Dit de la persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.
El terme, tanmateix, és emprat generalment, d’una manera gairebé exclusiva, en el seu sentit positiu d’elegit per a la salvació
aggiornamento
Cristianisme
Mot que significa ‘actualització’.
Fou emprat, referit a l’Església Catòlica, per Joan XXIII en anunciar la celebració del Concili Vaticà II el 25 de gener de 1959
ubiqüitat
Filosofia
Cristianisme
Qualitat de l’ésser que està present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.
Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística
madraša
Literatura
Cristianisme
Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou…
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
persona divina
Cristianisme
En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta, a la creació i, més particularment, a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina per tal com és aquesta, en ella mateixa, la que es revela i es lliura en l’economia de la salvació.
Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de…
himne
Literatura
Música
Cristianisme
Composició poètica, normalment cantada, per a invocar i lloar la divinitat en els actes culturals.
La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són…