Resultats de la cerca

Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…

El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566

Hom ja troba aquest nom al s III, i indica que hom veu en aquesta primera oració comunitària un recull de la pregària de tots els presents Introduïda per una invitació “preguem”, era seguida, en l’antiga litúrgia, d’una motivació, tal com hom fa actualment en la pregària universal o del fidels

Les regles religioses en prescriuen la pràctica com a penitència per les faltes i la litúrgia en preveu el gest en certes ocasions collació d’ordes sagrats, ritu d’entrada en la celebració del divendres sant

Fou doctor en teologia, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona i provincial de l’orde dels dominicans 1819-25 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 Publicà Discurso sobre las épocas de la entrada de los fenicios, griegos y cartagineses en Cataluña i Noticias acerca del jubileo del Año Santo 1826

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

Substitució de l’antiga piscina baptismal, a l’interior del baptisteri, fou introduïda amb la supressió del baptisme per immersió Gairebé sempre circular o poligonal, dins una capella prop de l’entrada, anomenada també baptisteri , recollint així la tradició de situar el baptisteri abans de l’església, com a signe de la doctrina referent a la pertinença al cos místic a través del sagrament del baptisme

Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei

A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç

Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló