Resultats de la cerca

Arquebisbe de Magúncia, fou abans monjo, director de l’escola i abat de Fulda, càrrec que, pel fet d’ésser partidari de Lotari I, hagué de resignar Fou deixeble d’Alcuí i és considerat com l’home més erudit del segle IX Praeceptor Germaniae Però la seva erudició és típicament carolíngia, la pròpia d’un gran compilador, no gaire original Exegeta autor de nombrosos comentaris bíblics i prelat zelós, interessat per la formació del clergat De institutione clericorum , pel bon desplegament del culte compongué dos homiliaris, dos penitencials, un martirologi, etc i pel nivell…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…

Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica,…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…

Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador Escriví un Exercici de la Santa Creu 1774, algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà La seva obra resta inèdita