Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
jerarquia angèlica
Cristianisme
Ordre de preeminència establerta entre els àngels.
Partint d’unes categories que apareixen en sant Pau, la reflexió posterior, sobretot a partir del Pseudo-Dionís, arribà a establir una jerarquia en nou ordres
Henri Arnaud
Història
Militar
Cristianisme
Cap religiós i militar dels valdesos.
Intentà d’establir-los a les valls originàries de la Savoia 1689-90, i en deixà escrita una Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées 1710
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (~1019-~31).
Fill de Sendred de Gurb L’any 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba Pelegrí a Terra Santa ~1026, deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027
Pierre Gardette
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic, dialectòleg i romanista francès.
Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Gabriel Sabater
Cristianisme
Abat de Sant Feliu de Guíxols.
Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…
Zenon d’Arenys de Mar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner caputxí Joan Galès i Alsina Ingressà a l’orde el 1907 i, el 1914, fou ordenat de sacerdot L’any següent fou destinat a les missions de Centramèrica Es traslladà, amb els missioners Doroteu de Barcelona i Salvador de Solsona, i intentà d’establir-se a El Salvador, però no pogué aconseguir-ho Hagué d’anar a Costa Rica, on exercí com a superior del convent caputxí de Cartago 1939-1941 Dedicat també al periodisme religiós, fou director de la revista El Heraldo Seràfico i de l’ Hoja Dominical de Cartago Dirigí diverses associacions catòliques i publicà Los…
magisteri eclesiàstic
Educació
Cristianisme
Facultat i exercici de l’Església en virtut dels quals aquesta fixa la doctrina catòlica i la recta interpretació de l’Escriptura.
Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri, en la qual la missió conjunta de…
Yves Marie Congar

Yves Marie Congar
© Fototeca.cat
Cristianisme
Dominicà francès, especialitzat en eclesiologia i ecumenisme.
Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les…