Resultats de la cerca

Entrà al noviciat de València el 1656, després d’haver estudiat a Salamanca Fou catedràtic de teologia a la Universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l’orde A Tortosa celebrà dos sínodes Té inèdit un Tractatus de Praedestinatione

Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic

Durant la Reforma i després de la Reforma el millenarisme tingué i té seguidors entre algunes sectes reformades pietistes, adventistes, mormons L’antropologia ha estudiat la presència de creences millenaristes en diferents cultures i religions com una reacció a l’ordre colonial i postcolonial, i a l’expansió dels processos de modernització La destrucció de les formes de vida tradicionals ha estat en molts casos una font de desestabilització espiritual, i en determinades comunitats i individus ha conduït a l’aparició o l’enfortiment de creences millenaristes

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’…

Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingressà el 1717 Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig en 1728-31 sota el seu abadiat fou restaurat el temple Morí d’hemoptisi i, per por del contagi, hom en cremà els papers només se'n salvaren uns versos llatins i una Vida de san Norberto És molt de doldre la desaparició de les seves Notes per a la història del real monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes , en català, amb les quals s’inicià l’escola historiogràfica avellanenca de Jaume Caresmar, Jaume…

Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com…

Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort…

Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba uns trets…

Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak…