Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Joan Amadeu Bauçà
Història
Cristianisme
Erudit i predicador.
Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador Escriví un Exercici de la Santa Creu 1774, algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà La seva obra resta inèdita
unitat
Cristianisme
Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, juntament amb la santedat, la catolicitat i l’apostolicitat
.
La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde
via
Cristianisme
Cadascuna de les etapes o graus de la vida espiritual que recorren normalment els místics.
Hom pot distingir la via purgativa, pròpia dels principiants, caracteritzada pel treball de purificació de l’ànima i de mortificació de les tendències pecaminoses la via illuminativa, caracteritzada per la imitació de Crist, per la pràctica de les virtuts i l’exercici assidu de l’oració i la via unitiva, pròpia dels perfectes, que no aspiren ja sinó a la unió amb Déu i hi viuen habitualment A cadascuna d’aquestes vies corresponen diversos graus de l'oració
Antoni (?) Calders
Literatura catalana
Cristianisme
Religiós i escriptor.
Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI
,
Francesc Marçal
Història
Cristianisme
Lul·lista.
Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb…
,
Joan Sanç
Literatura
Cristianisme
Escriptor espiritual.
Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del…
Maur Esteva i Alsina

Maur Esteva i Alsina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo cistercenc i abat.
Ingressà al monestir de Poblet el 1958 i hi fou ordenat de sacerdot el 1967 Estudià teologia i litúrgia a Roma, i del 1970 al 1998 fou abat de Poblet, anys en què duguè a terme importants obres de restauració del monestir cimbori, torres de les armes i de Sant Esteve, cambres reials, etc N'impulsà tambè la renovació i catalogació de la biblioteca El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni de la comunitat de Poblet, donà lloc a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Membre del sínode de l’orde cistercenc, vetllà pel manteniment de la…
Josep Ullastre
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor, gramàtic i eclesiàstic.
Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una…
,
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada…