Resultats de la cerca

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…

Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften zur Theologie…

Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació de les…

Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…