Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
capítol
Cristianisme
Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial
) o de tot el món ( capítol general
) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.
Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
Rafael de Parrella i de Vivet
Cristianisme
Eclesiàstic absolutista.
Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li…
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
Oscar Cullmann
Cristianisme
Teòleg luterà.
Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts culminants d’…
Artur Juncosa i Carbonell
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, filòsof i professor universitari.
L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l’Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Síndic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a ocupar el càrrec…
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…
Jaume Pujol i Balcells

Jaume Pujol i Balcells
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou ordenat sacerdot el 1973 a la Pontifícia Basílica de San Miguel de Madrid Entre el 1962 i el 1973 estudià al Collegi Romà de la Santa Creu de Roma, i es doctorà en ciències de l’educació per la Universitat de Navarra, on cursà els estudis eclesiàstics És doctor en teologia per la mateixa Universitat Fou professor de l’Institut Internacional de Ciències de l’Educació a Roma, membre de l’equip de professors de l’Institut per a la Cooperació Universitària Roma en qualitat d’expert, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Navarra, de la Facultat de Teologia de la…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
legat ‘a latere’
Cristianisme
Cardenal enviat extraordinàriament pel papa, amb amplíssimes facultats, perquè el representi prop d’un príncep, d’un govern o en un concili.