Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Joaquim Sanxis i Albella
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía…
Climent Forner i Escobet
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon 1989, Carrer…
,
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova…
Rafael Marimon i Belda
Educació
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…
Frederic Clascar i Sanou
Frederic Clascar i Sanou
© Fototeca.cat
Cristianisme
Liturgista i biblista.
Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i el de membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Publicà un Estudi sobre la filosofia a Catalunya el segle XVIII 1895, primer…
Eulàlia Anzizu i Vila
Cristianisme
Nom de religió de la monja clarissa Mercè Anzizu i Vila.
Filla única d’una de les famílies de l’alta societat barcelonina, els Anzizu-Vila, amb vincles amb els Bacigalupi, els Girona i els Güell, quedà òrfena en l’adolescència, primer dels pares i després dels avis Estigué sota la protecció de l’industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López, filla dels marquesos de Comillas , mecenes d’Antoni Gaudí i de Jacint Verdaguer , el qual es convertí en el seu mentor i encoratjà la seva vocació religiosa i literària El 1893 inicià la seva obra poètica, que continuà fins el 1909 Pòstumament, el 1919, en fou publicada una part amb el títol de Poesies…
Àlvar Maduell i Sancho
Àlvar Maduell
Literatura
Cristianisme
Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.
Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Bernat Peres
Cristianisme
Erasmista, apologista catòlic i traductor.
Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient…
, ,