Resultats de la cerca

La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…

La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste d’Armènia L’Església Catòlica i l’Església Oriental en celebren la festa el 3 i l’11 de febrer, respectivament

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura

Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels ordes religiosos…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp…

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae  o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor ,  gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—,  consistoriale  —signada pel papa i els cardenals—, i executòria  aquesta…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…