Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves despulles, amb les…
Roderic de Borja i de Castre-Pinós
Cristianisme
Cardenal (1536).
Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc de Gandia El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés
Francesc de Borja i d’Aragó

Francesc de Borja en un oli d’Alonso Cano (1624)
(CC0)
Cristianisme
Primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la companyia de Jesús.
Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V, al servei del qual passà el 1528, quan Caterina esdevingué reina de Portugal El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles El 1536 prengué part en la guerra de Provença i assistí a la mort de Garcilaso de la Vega a Frejús Morta l’emperadriu el 1539, Francesc recordà sempre aquesta…
Isabel de Borja i Enríquez
Cristianisme
Religiosa.
Filla de Joan de Borja , segon duc borgià de Gandia Professà, amb el nom de Francesca de Jesús , al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos
Enric de Borja i d’Aragó
Cristianisme
Cardenal (1539).
Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia Fou comanador major de l’orde de Montesa 1537-40 i bisbe de Squillace
Carles de Borja-Centelles i Ponce de León
Cristianisme
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia.
Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau
Tomàs de Borja i de Castre-Pinós
Cristianisme
Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10).
Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria 1594-98
Carles Ferrís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional
Bernat Peres
Cristianisme
Erasmista, apologista catòlic i traductor.
Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…
, ,
Francesc de Borja
Cristianisme
Arquebisbe de La Plata.
Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina