Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
concili
Cristianisme
Reunió legítima de pastors de l’Església per a legislar o decidir sobre problemes eclesiàstics generals.
Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…
reverendíssim | reverendíssima
Cristianisme
Tractament honorífic donat als bisbes i altres prelats, i superiors generals d’ordes religiosos.
capel

Capel de bisbe i d’abat amb jurisdicció
© fototeca.cat
Cristianisme
Capell d’ales amples i copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a cada banda i emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha hagut deu…
Felip Bertran i Ros
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit, germà de Josep.
Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí
Francesc Jover
Cristianisme
Teòleg.
Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557
Pere d’Amer
Cristianisme
Religiós mercedari.
Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal
Edmond Richer
Cristianisme
Canonista francès.
Síndic de la Sorbona 1602-18, en fou destituït com a fautor del gallicanisme , que formulà en el De ecclesiastica et politica potestate libellus 1611 i que serví de fonament als estats generals del 1614 És conegut també per l’edició i el comentari de les obres de Joan Gerson el 1606
Étienne-Charles Loménie de Brienne
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític francès.
Bisbe de Condom 1760 i arquebisbe de Tolosa 1763 A l’assemblea de notables 1787 criticà asprament la gestió financera de Calonne, que substituí com a ministre de finances Tanmateix, hagué de continuar la mateixa línia del seu predecessor impost territorial i hagué de convocar els Estats Generals 1788 Dimití el mateix any
Joan Baptista Burgos
Cristianisme
Teòleg augustinià.
Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València Fou provincial de l’orde a la corona catalanoaragonesa 1548 Assistí 1562 a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562 El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya 1563 amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis , i també a Lovaina 1567 i a París