Resultats de la cerca

Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica…

Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols Derrotats…

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de São Lourenço…

Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts…

Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com  Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa,  Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…