Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Tacià
Cristianisme
Apologista cristià.
Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut
Apol·linar de Laodicea
Cristianisme
Bisbe de Laodicea.
Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de…
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…
Ciril d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria i teòleg.
Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i cristològics L’encarnació del Logos,…
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la…
cristologia
Cristianisme
Part de la teologia que tracta de la persona i l’obra de Crist.
Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…
Verb
Cristianisme
Nom amb què hom tradueix (a partir de la Vulgata) el Logos del quart evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist (paraula de Déu).
teologia
Cristianisme
Ciència que —des de la fe i a partir de les dades de la revelació— cerca de donar raó i de fer comprensible per al creient el misteri de Déu pel que fa a la manifestació i la comunicació a l’home en la història de la salvació, culminada en el Crist i expressada en l’Escriptura.
L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…