Resultats de la cerca

Una forma, més universalitzada, consisteix a portar la mà dreta, estesa, del front al pit i del muscle esquerre al dret primitivament, i encara actualment a l’Orient, hom traçava la creu, amb tres dits de la mà dreta junts, del front al pit i del muscle dret a l’esquerre Aquest gest va acompanyat sovint de les paraules en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant Una altra forma, no tan generalitzada però molt coneguda als Països Catalans, consisteix a traçar, amb el polze de la mà dreta, tres creus, una al front, una altra als llavis i una altra…

L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts, entre els quals…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi havia 154…

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

El 1985 ingressà a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria Després d’uns quants anys de servei en tasques assistencials a l’Estat espanyol, el 1994 fou enviada a Guinea Equatorial, d’on fou destinada a Haití, el 2008 Després del terratrèmol que va devastar el país gener del 2010 fundà un centre per a atendre els amputats i altres ferits Morí assassinada pels trets de dos homes, que suposadament li volien prendre la bossa de mà El dia 9 de setembre hom celebrà un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura al collegi de Sàsser Suprimida la Companyia el 1773, fou nomenat professor d’eloqüència a la Universitat de Càller Participà en la renovació literària de Sardenya de la mà dels models arcàdics italians i fomentà les acadèmies sardes Pertangué a l’Arcadia Sassaritana A més de composicions en llatí i italià, dedicà un sonet en català al nou arquebisbe d’Oristany Càller 1778, i el 1780 n’escriví un altre sobre el tema Mater dolorosa Bibliografia Manunta, F 1992 “El pare jesuïta Lluís Soffí i dos sonets en alguerès” L’Alguer , V/24, p 19-20

Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort…

És famós per la seva activa participació 1029-81 al scriptorium de la catedral de Vic Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic 1038, així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia , atribuït a Isidor de Sevilla 1056, un còdex amb fragments patrístics 1061, un exemplar de la Vita canonica 1064, el Liber Paralipomenon Llegà diversos manuscrits…