Resultats de la cerca

És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs, Terra Alta, i a València Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d’Ausiàs Marc, que féu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas ha romàs inèdita

Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…

Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí

Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei 1425, on morí en fama de santedat Escriví un Liber Revelationum , que es conserva manuscrit