Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…
orde
Cristianisme
Ritu cristià, mitjançant el qual l’Església promou un dels seus membres, considerat idoni, a un determinat grau de ministeri eclesial: diaconat, presbiterat o episcopat.
El Nou Testament no usa mai el nom d’ orde per a designar una funció ministerial L’Església, durant els deu primers segles, entengué per orde només una dignitat o un estat, mai no volgué significar un sagrament La teologia del segle XI començà a distingir orde de dignitat i introduí el concepte orde dins les categories sacramentals Durant el segle XIII orde tenia ja, d’una manera plena, la categoria de sagrament d’aleshores ençà, en determinar el còmput dels set sagraments, l’orde entrà a formar-ne part Aquesta teologia medieval respecte a l’orde fou ratificada i dogmatitzada pels concilis…
comunitat
Cristianisme
Conjunt de membres de l’Església o d’una església particular.
En el protestantisme, especialment, hom designa per comunitats els grups establement constituïts, però que no són considerats pròpiament com a esglésies
cúria diocesana
Cristianisme
Organisme al servei del bisbe i compost de diferents membres administratius (canceller-secretari, arxiver, notari, col·legi de consultors) i judicials (vicaris judicials, jutges diocesans i els altres membres del tribunal).
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l…
intercomunió
Cristianisme
Participació en la vida cultual i sacramental, especialment eucarística, entre membres de diverses esglésies cristianes.
Supeditada a certes condicions, establertes per cada església concreta, és fomentada o més o menys limitada, segons el grau de flexibilitat doctrinal de cadascuna d’elles
quàquer | quàquera
Cristianisme
Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..
Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els republicans i…
col·legi cardenalici
Cristianisme
Cos de cardenals de l’Església catòlica.
Els seus membres són assessors i consellers del Papa cardenal
col·legi de consultors
Cristianisme
Òrgan consultiu format per alguns sacerdots membres del consell presbiteral elegits lliurement pel bisbe perquè l’assessorin.
Les funcions d’aquest organisme, creat pel Codi Canònic del 1983, poden ésser encomanades al capítol catedral
menoret
Cristianisme
Modernament, nom donat als membres de la branca dels franciscans conventuals separada de la dels observants el 1517.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina