Resultats de la cerca

Prevere, fou vicari de Roses durant la guerra del Francès es refugià a Sant Jordi i escriví, sense gaires pretensions històriques, dues relacions de la guerra, molt interessants pel seu valor documental, Narració de les vegades que en Sant Jordi hi ha hagut tropa francesa , inèdita, i Narració de los sis anys i quatre mesos que los francesos han estat en Catalunya publicat el 1911 deixà també inèdita una Relació de les antiguadats i modernitats, tant espirituals, com temporals de la vila de Roses fins el 1808

Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150

N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al s III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3

Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense

És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…

Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…

Moltes d’aquestes composicions —el principal conreador de les quals fou Efrem de Nísibis— entraren en l’ofici diví de l’Església Siríaca

Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una situació actual…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…