Resultats de la cerca

Fou proclamada pel concili de Calcedònia 451

S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…

El concepte fou proposat per Ciril d’Alexandria i definit, com a expressió del contingut revelat, pel concili de Calcedònia 451

Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist

Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia…

Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del s V al XVI l’interès es concentrà cada…

Ha estat la doctrina més àmpliament acceptada i de més gran influència en el protestantisme El calvinisme és fonamentalment una doctrina teocèntrica Alhora reforma anticatòlica i antiluterana, admet la Trinitat, l’Encarnació del Fill de Déu en una verge, les dues natures del Crist, la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original L’església calvinista, l’autoritat de la qual ve directament de Déu, té com a missió predicar-ne la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica Els elegits més illustrats han d’ensenyar els altres a…

Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…