Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
convers | conversa
Cristianisme
En un orde o congregació religiosos, profés sense vots solemnes, anomenat també llec.
Creació cistercenca del s XI, els conversos, tradicionalment, no han rebut els ordes sagrats, ni han estat sotmesos a les obligacions corals plenes i s’han dedicat més al treball manual, especialment, a l’edat mitjana, a les granges Les mateixes normes han estat aplicades a les comunitats femenines El Codi de dret canònic del 1983 suprimí la diferència entre professos i conversos
Guillem de Montcada i d’Aragó
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1257-82).
Fill del senescal i baró d’Aitona Guillem Ramon I Era degà de Lleida quan fou elegit bisbe, i fins el 1261 fou electe Donà normes per estabilitzar el nombre de canonges i beneficiats 1261 i féu un conveni amb el capítol i el prior de Roda sobre les rendes i obligacions envers el bisbe de Lleida 1272 Al seu temps fou acabada la catedral, que consagrà el 1278 Des del 1268 actuava a Lleida un altre degà anomenat Guillem de Montcada, que ha estat sovint confós amb ell
rector
Cristianisme
Sacerdot que governa una parròquia.
Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible Té com a missió primordial la cura d’ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns Estan reservats al rector l’administració d’alguns sagraments i sagramentals baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc Té obligació de portar els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari…
clergue
Cristianisme
Fins l’any 1972 i segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu, almenys amb primera tonsura.
Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat oficial…
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes…
Arnust
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona.
Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…
Pere Albert
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…
Agustí Solà i Corominas
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…
Joan Antoni Fins
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…