Resultats de la cerca

Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…

En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano s VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa el més antic és…

Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels s IX-X, conservat fragmentàriament a Tarragona apareix…

Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més antigues i riques en aspectes…

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles