Resultats de la cerca

El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou…

Així, hom parla de l' Església llatina referint-se a l’Església occidental i sobretot a l’Església Catòlica, i de ritu llatí , aplicat, en general, a la tradició litúrgica d’Occident i, més específicament, a la tradició litúrgica romana

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987,…

Hom la troba en les anàfores orientals i al final del cànon romà

És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana

S'ha dedicat també especialment a l’estudi de les esglésies orientals La congregació té casa a Barcelona

Semblant al palli llatí, però de proporcions més grans, sembla derivar del gran hàbit i petit hàbit dels monjos orientals