Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Josep Deàs i Villar
Josep Deàs i Villar
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat de Montserrat (1885-1913).
Sacerdot 1866, ingressà a Montserrat el 1880 Completà l’obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l’ampliació dels edificis montserratins Fundà l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat i el collegi de Sant Beda de Manila 1895 Dimití el seu càrrec abacial el 1913
Francesc -Xavier Vilà i Mateu
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe caputxí, titular d’Adra.
Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…
Guillem de Montgrí
Cristianisme
Eclesiàstic i conqueridor d’Eivissa.
Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’aprovació de Jaume…
cartoixà | cartoixana

Les cartoixes dels Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde contemplatiu fundat per sant Bru el 1084 a Chartreuse, diòcesi de Grenoble.
El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…