Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
benedicció de les palmes
Cristianisme
Benedicció que el sacerdot fa el diumenge de rams, com a ritu preparatori de la processó.
Ferran Maria Palmés i Vilella
Psicologia
Cristianisme
Jesuïta i psicòleg.
Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les seves obres…
palma
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el sector…
diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…
palmó
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams
.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…
Josep Maria Serra
Cristianisme
Benedictí, missioner i bisbe.
Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les dones, que s’…
carmelità descalç
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
carmelità | carmelitana
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants.
Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…